Feia nou anys que el Fraikin BM Granollers no guanyaba a casa al Reyno de Navarra San Antonio i aquest divendres, davant la sorpresa general, ho va tornar a fer en una exhibició de joc col•lectiu que puja uns quants enters la moral de l’equip. I és que els homes de Lorenzo Rueda no només es van imposar a un equip teòricament superior sinó que, a més a més, ho van fer amb una diferència de gols escandalosa. Deu gols que parlen del millor partit dels granollerins a casa aquesta temporada i d’una autèntica lliçó d’un equip que ha canviat radicalment respecte la primera volta i que sembla disposat a trencar totes les travesses en aquesta segona volta del campionat. Tota una exhibició de joc en la que hi van participar tots els integrants de la plantilla i que pot marcar un abans i un després en la progressió de la l’equip en la lliga. Un avís també per tripulants de cara al derbi de la propera jornada al Palau Blaugrana i tota una declaració d’intencions d’un grup que sembla haver trovat la línia a seguir. Dos punts que valen el seu pes en or i que permeten als granollerins seguir vius en la lluita per mirar cap amunt a la taula. A dia d’avui els de Rueda són desens tot i que empatats a quinze punts amb el BM Antequera. Una victòria de mèrit que va servir també per renovar la complicitat, mai perduda, entre l’equip i l’afició. I és que a més d’un li va costar dormir després del presenciat al Palau d’Esports de Granollers.

Un rival de nivell per un equip revitalitzat

El Reyno de Navarra San Antonio visitaba el Palau d’Esports amb la vitola de favorit i després de classificar-se, al igual que els granollerins, pels quarts de final de la Recopa d’Europa. Una possible previa del què es podria arribar a veure més endavant a la competició europea i un compromís important per l’equip que dirigeix Lorenzo Rueda. Els homes de Villaldea no van defraudar ningú en el principi de partit i, ràpidament, van agafar les primeres diferències amb un 1 a 3 en els primers cinc minuts que feia preveure un matx desequilibrat. Però ben d’hora es va poder comprobar com el Fraikin BM Granollers no era el de la primera volta i com sabia resistir les primeres embestides visitants per empatar a 5 passat el primer quart d’hora de joc. I és que si una cosa va quedar clara en aquest igualadíssim inici de partit és que les defenses jugarien un paper clau en el transcurs del mateix, cap dels dos equips va poder marcar en els primers dos minuts i mig de joc. L’igualtat i les anades i tornades van ser la tònica d’aquests primers trenta minuts de joc però amb una lleugera diferència. A la porteria Fredrik Ohlander es començaba a mostrar especialment encertat i, per contra, Ristanovic no podia aturar els llançaments dels canoners granollerins. L’excel•lent actuació del suec combinada amb l’explosivita ofensiva de Cutura i de l’atac granollerí va permetre arribar al final de la primera meitat amb empat a tretze al marcador. Un final no exempt de polèmica ja que els col•legiats van anul•lar un gol als homes de Rueda que els podria haver col•locat per davant ja sense temps per més. El millor però estaba per arribar.

No cal fregar-se els ulls...és veritat

La segona meitat va començar, si fa no fa, amb la mateixa dinàmica d’igualtat i de diferències curtes. Tot i això el joc defensiu granollerí anaba guanyant territori i imposant-se al joc d’atac dels de Pamplona. Ohlander aturaba una i una altre vegada i Salva Puig, Alvaro Ferrer, Apelgren, Svitlica, Antonio Garcia, Grundsten i companyia començaven a trovar facilitats en la selecció del llançament. Pels volts del minut 40 el Reyno de Navarra es va bloquejar davant la consistència defensiva dels granollerins que, amb un joc al contraatac elèctric i molt dinàmic, van forçar el primer temps mort de Chechu Villaldea amb les primeres diferències de dos i tres gols al marcador. El canvi a la porteria tampoc va servir per capgirar la dinàmica i en deu minuts el Fraikin BM Granollers li va endosar un espectacular parcial de 9 a 1 als vascos que va posar la primera gran avantatge de 10 al marcador. No seria la darrera ja que lluny de caure en l’autocomplacència els homes de Rueda van seguir prement l’accelerador, establint una màxima avantatge de 11 gols i sentenciant les opcions d’un Reyno de Navarra que només sobrevivia a base de les genialitats tècniques de Cristian Malmagro. Els vascos es van enfonsar literalment i el partit es va convertir en un autèntic festí per al Fraikin BM Granollers i la seva afició. Una afició entregada a la luxuria del resultat i que va gaudir com mai d’un somni fet realitat. Feia nou anys que no es guanyaba al San Antonio a casa i pasaran molts més per tornar-lo a guanyar amb una diferència tan escandalosa. Una victòria que ha de servir de revulsiu per un equip que ha trovat el rumb i que arriba al tram decisiu de la temporada en plena forma i amb la morali l’esperit pels núvols. Dos punts que valen el seu pes en or i que tornen a col•locar al Fraikin BM Granollers entre els candidats a jugar a Europa la propera temporada. L’objectiu és a les portentoses mans dels homes de Rueda. Divendres, uns autèntics gegants.

FRAIKIN BM GRANOLLERS 34

Ohlander,(Pérez p.s.), Pujol (-), Ferrer (-), García (3), Puig (4), Svitlica (6, 1p),Grundsten (5), -equip inicial- Raigal (-), Campos (5), Cutura (5), Resina (1p), Apelgren (2) i Blanxart (3, 1 p)

REYNO NAVARRA SAN ANTONIO 24

Ristanovic (Besirevic p.s.),Ruesga (5, 1p), Malmagro (8,2p), Jurkiewicz (3),Nikolic (3), Nikcevic (1), Aguirrezabalaga (-) - equip inicial - Gedeón (1),Mindegía (3),Vargas (-),Dominikovic (-),Hernández (-) i Alvarez (-) 

Marcador 

(1-3), (3-4), (5-5), (7-7), (11-10), (13-13), descans, (15-15), (18-16), (22-19), (26-19), (31-21) i (34-24).